Encara que a simple vista no ho semble, l’economia i el reciclatge són termes que estan molt connectats. Ara bé, la pregunta és Aqueixa connexió és la més òptima? Heus ací el quid de la qüestió.
Fins ara, la nostra societat s’ha basat en un model econòmic lineal, on la producció i gestió de recursos, béns i serveis contempla un curt període de vida. Això significa produir més, usar més i tirar més, uns paràmetres que xoquen, directament, amb el cicle de vida de la naturalesa i van en contra del desenvolupament sostenible, enfocat al llarg termini.

Prenent com a exemple el model cíclic de la naturalesa, naix l’economia circular, basada en un model de societat que utilitze i optimitze els materials i residus, donant-los una segona vida. En aquest sentit, es busca minimitzar la producció al mínim indispensable, i quan siga necessari fer ús del producte, apostar per la reutilització dels elements que, per les seues propietats, no poden tornar al medi ambient.

L’economia circular garanteix que la major part de materials biodegradables possibles en la fabricació de béns de consum puguen tornar a la naturalesa, sense causar danys mediambientals en esgotar la seua vida útil.
Però què ocorre quan ens trobem amb un altre tipus de components com els electrònics o metàl·lics? En aquest cas, l’economia circular advoca per donar-los una nova vida, reincorporant-los al cicle de producció per a poder compondre una nova peça.

Ens trobem, per tant, davant un canvi de tendència on s’aposta per una economia eficient en l’ús dels recursos i en una societat del reciclatge on els residus es convertisquen en recursos.
En definitiva, estem davant un nou concepte econòmic que s’interrelaciona, directament, amb la sostenibilitat i que té com a objectiu garantir la durabilitat dels materials.
Ens ajudes a acabar amb la societat d’usar i tirar?